La Belén Franquet és la professional responsable de coordinar i portar a terme la teràpia eqüestre i zooteràpia a la fundació la Manreana,  centre de referència a Lleida per excel·lència. La seva formació és molt completa: mestra en educació especial, llicenciada en antropologia social i mèdica, màster en hipologia, postgrau en educació emocional, formació en psicoteràpia assistida amb animals i natura, a més des de petita una experta geneta. Vaig tenir les primeres referències gràcies a La Núria Fontanet, una amiga de la família que té un fill  autista de 12 any , beneficiari de la intervenció psicoeducativa assistida amb cavalls a La Manreana des de fa 8 anys. Em va convidar a compartir les sessions i a contactar amb la Belén, que m’informaria de tot plegat. Per diferents circumstàncies la trobada s’ha anat posposant  fins els primers dies de desembre, que he tingut el privilegi de participar de manera activa a les intervencions al costat de la Belén i altres professionals que hi treballen. L’experiència ha estat molt satisfactòria perquè ha estat una participació activa, i he tingut l’oportunitat de viure de primera mà totes les activitats programades amb els diferents usuaris. És clar que en un primer moment em va sobtar la confiança de la Belen, i vaig tenir una primera reacció d’inseguretat de no fer-ho bé, però tot el contrari la senzillesa, empatia, paciència i saber fer de la Belén, de seguida em van transmetre seguretat i he sortit reconfortat i afermat a nivell emocional i humà. La part d’aquest treball de relació amb els usuaris amb deficiències, que em preocupava  per llàstima i no saber estar a l’alçada, ha estat molt gratificant i ha representat també per a mi una teràpia de veure que bé accedia i contactava amb tots, fins i tot la Belen m’ho comentava lo bé que havia anat tot . Sense fer res d’especial, amb amabilitat i bona disposició, la recompensa és molt gran, les intervencions sempre acaben satisfactòriament per a  tots. És un ambient positiu per a tots,  professionals, usuaris i família.































Els cavalls amb els que es treballa són el Kalifa i l’Estel que han tingut un ensinistrament especial i en els que la Belén confia a ull clucs, per què no pot treballar amb persones amb dificultats i estar pendents de la reacció de l’animal. Aprofita les seves característiques per crear situacions d’aprenentatge i estimular aspectes de la persona a nivell cognitiu, personal i social. A les intervencions hi ha una part prèvia d’atansament, l’anem a buscar, aprenem a llegir la seva conducta, si està tranquil i aprenem el nom dels estris mentre el raspallem. Tot això es fa des de baix i després passem a la part de treballar des de dalt, aquí prenen  rellevància les activitats de consciència corporal per una bona educació postural. Els usuaris amb que treballa són nens de 3 fins a 5 anys, adolescents i indirectament adults, els pares generalment,  perquè les intervencions són sistèmiques per canviar patrons conductuals. La conducta del nen és una conseqüència del que passa al seu voltant.

La Belén des de petita va rebre del seu avi l’estimació pels animals, especialment pels cavalls als que ha estat molt vinculada des de petita per la pràctica de l’ equitació competitiva i ara per l’equinoteràpia. Considera que els beneficis a nivell de la motricitat gruixuda que aporta la marxa tridimensional del cavall són únics, però afirma qualsevol animal que coneguis des del punt de vista de l’etologia, pot servir perquè les TAA es basen en la interacció amb l’animal. Per exemple les rapinyaires son recomanables per problemes d’exclusions socials, utilitzar una àliga per caçar requereix d’una sèrie d’habilitats que tu vols potenciar en l’usuari i fas servir l’animal per aconseguir-ho.

Des de fa un any bàsicament la Belén ha detectat un major nombre d’usuaris derivats des de diferents professionals i institucions, CDIAP i CESMIC, equips interdisciplinaris des de la via pública. Alguns professionals de l’AVANTMÈDIC (fisioteràpia) i l’optometrista Gemma Viera. De l’àmbit de l’educació especial també hi ha una derivació, però aquesta és de fa temps i s’ha anant fent gran pel boca- orella entre els pares. Sempre que un nen és derivat per un professional extern hi ha una coordinació amb la Belén per fer-li el seguiment.
Així mateix va assenyalar l’augment de l’intrusisme professional, causa de problemes importants i lesions greus.

Una experiència magnífica i una vinculació personal per créixer com a persona.