Desestimada l’opció dels veterinaris, vaig contactar amb els experts en zooteràpia. La primera de la llista va ser la doctora Maylos Rodrigo, que m’informaria del funcionament de la teràpia assistida amb gossos. La Maylos treballa al CAP de la Bordeta, vaig poder contactar amb ella gràcies al meu pare i amb un parell de trucades vam enllestir l‘entrevista. No va ser fàcil trobar una data perquè té un horari molt limitat per la feina. Ens vam trobar al parc de la Mitjana i va venir amb quatre dels seus gossos, tres utilitzats a les teràpies assistides. Aquests eren un Golden Retriever i dos Cavaliers King Charles Sapniel. Uns gossos de caràcter dolç i sociable, actitud respectuosa i extraordinàriament obedients. El primer que la Maylos em va voler deixar clar va ser el concepte de TAA, ja que és molt comú confondre'l amb AAA i EAA, que són les IAA més populars i que he de saber diferenciar a la perfecció al fer una recerca d'aquest tipus. També em va argumentar, el motiu en el seu cas, d’ utilitzar el gos i no un altre animal. El gos és un animal molt sociable, que ell mateix busca la interacció amb les persones. Alhora és un animal que transmet múltiples estímuls: emet sons, fa olor, té diferents tactes... són multi sensorials. La seva mida és ideal per bellugar-los i transportar-los, ja sigui per anar a centres o al mateix desenvolupament de la sessió, facilitant molt la feina al terapeuta. Està molt integrat socialment, l'animal ja té assimilades les normes de convivència i el terapeuta no s'haurà de preocupar pel seu comportament en arribar a un lloc nou, perquè ja les té assimilades pel fet de viure amb nosaltres. En el cas d'un cavall, aquest aspecte és molt diferent.
Pel que fa a les sessions, la mateixa paraula teràpia ja implica que ha d'haver un terapeuta, que pot ser un logopeda, un fisioterapeuta, un terapeuta ocupacional, un psicòleg, sempre depenent dels aspectes que es vulguin treballar. Són sessions estructurades, amb objectius concrets, es pot treballar tan a nivell de grup com individual, però sempre avaluant els objectius establerts a l’ inici.
El terapeuta portarà la sessió i el gos l’ ajudarà, i serà una eina per al terapeuta que facilitarà la seva feina. L’acompanya un tècnic que ha ensinistrat l'animal i té la missió de controlar-lo en tot moment, facilitant el maneig d'aquest al terapeuta segons com es desenvolupa la sessió. Generalment és un etòleg o un especialista en etologia (expert en conducta animal).
A la petició de proposta d'un nou animal per fer teràpia, la Maylos va respondre que actualment ja s'ha treballat amb tot tipus d'animal: animals de granja, conillets d'índies, lloros, lleons marins, gats... Pensa que sempre s’ha de valorar amb atenció els pros i els contres de l'animal, és a dir, hem d'analitzar allò que volem obtenir, i si l'animal serà capaç d'oferir- ho tenint en compte la seva fisiologia i etologia. Considerar també els riscos que pot suposar l'animal en concret i tot allò que ens pot oferir. Són importants les habilitats de l'animal, ja que com més aprenentatges tingui adquirits, més enriquidora podrà ser la sessió. Pel que fa al gos, la seva total integració social fa que tingui més predisposició a treballar amb les persones. De fet, els gossos de teràpia es caracteritzen per ser animals molt equilibrats, sense agressivitat i molt manipulables. Transmeten molta confiança als usuaris, de manera que al veure'ls ja es tingui ganes d'interactuar amb ells sense dubtar-ho. Va bé tenir gossos de diferents mides, ja que cada beneficiari és un món, i mentre alguns poden sentir preferència pels gossos grans i de moviments més tranquils, d'altres poden estimar- se gossos més petits i juganers. És molt important el fet d'habituar i socialitzar el gos des de que és un cadell, perquè els primers mesos són claus en treballar aquests aspectes. La Maylos el que fa és portar els cadells a les sessions amb 3/4 mesos d'edat,perquè es familiaritzin amb la seva dinàmica i el paper que hauran de realitzar.
Abans de marxar els gossos van demostrar les seves habilitats, un magnífic repertori. Sabien saltar, donar la pota, caminar endarrere, fer 8 entre les cames, donar voltes sobre si mateixos, fer "croquetes" i fins i tot jugar a bàsquet. També van comentar el tipus d’usuaris amb els que treballa habitualment, persones discapacitades, física, sensorial i intel·lectualment i de la tercera edat que pateixen demència.
La Maylos ha aconseguit mitjançant la teràpia assistida amb gossos relacionar les seves dues passions: els animals i la medicina, que posa en pràctica habitualment al CAP on treballa amb resultats satisfactoris, una activitat pionera a Espanya i molt positiva per donar a conèixer les teràpies animals.
METGESSA QUE PRÀCTICA LA CANOTERÀPIA
Entrevista a Maylos Rodrigo