2.1. CONCEPTE
La teràpia assistida amb cavalls, és un tipus de teràpia animal en la qual el cavall actua com a mitjà de transmissió entre el malalt i el terapeuta.
Aquesta teràpia consisteix en aprofitar els moviments tridimensionals del cavall per estimular els músculs i articulacions. A més, el contacte amb el cavall, aporta beneficis terapèutics a nivells cognitius, comunicatius i de personalitat. Hem de tenir clar que aquesta teràpia és un tractament no invasiu, és a dir, un tractament que complementa altres tractaments, però mai els substitueix.
2.2. HISTÒRIA
L'efecte beneficiós del moviment del cavall es coneix des d'antic. Ja en la seva època, els grecs aconsellaven muntar a cavall per tal de millorar l'estat anímic dels malalts incurables, fins i tot el propi Hipòcrates, 460 abans de Crist, ja parlava del saludable trot dels cavalls. Més tard, al segle XVII, la medicina utilitzava l'equitació com a mètode per combatre la gota, malaltia que en aquells dies causava autèntics estralls.
La teràpia eqüestre com a nova forma experimental de tractament va ser realitzada per primera vegada després de la Segona Guerra Mundial, després de dos grans epidèmies de poliomielitis.
Les primeres dades contrastades ens arriben de 1875, any en què el neuròleg francès Chassiagnac va descobrir que un cavall en moviment millora l'equilibri, el moviment articular i el control muscular dels beneficiaris. Va experimentar amb aquesta idea i va concloure que muntar a cavall millorava l'estat d'ànim i que era particularment beneficiós per als paraplègics i usuaris amb trastorns neurològics.
L'autèntic auge de les teràpies eqüestres a Europa sorgeix a partir dels anys 50 i 60, desenvolupant-se principalment a Alemanya. En aquest país es va experimentar en aquell moment amb el mètode que avui dia s'utilitza, basat principalment en l'establiment d'una relació directa entre el moviment del cavall i la resposta del beneficiari.
2.3.1. EL CAVALL I ELS PROFESSIONALS
El cavall és l'eina per excel·lència de les Teràpies Eqüestres. Per aquesta raó, un veterinari ha de desenvolupar un examen de salut complet de l'animal de forma regular (vacunacions, sistemes de desparasitació, cura dental, necessitats de ferratge i consideracions pertinents).
Els cavalls que participen en la rehabilitació eqüestre han de tenir una sèrie de característiques molt importants. No hi ha cap raça específica que sigui utilitzada per aquesta teràpia. Generalment es busquen aquestes qualitats en l’animal:
Que siguin nobles, amb un temperament dòcil i tranquil, i alhora sensible per a que pugui reaccionar adequadament al beneficiari i les seves necessitats específiques. També s’han de tenir en compte les circumstàncies de vida del cavall i el seu entrenament, ja que això és molt important perquè el cavall mantingui les seves característiques òptimes per a aquesta activitat. Els cavalls de teràpia han de tenir la vida més natural possible: un contacte social amb els altres cavalls de l’estable., un moviment lliure i algunes activitats complementàries per assegurar el seu equilibri psíquic (que és molt important en l’activitat que executen). L’entrenament dels cavalls requereix experiència, paciència i constància, per tal d’establir un vincle de confiança amb l’entrenador qui, pas a pas,acostuma al cavall a les demandes del seu futur treball i després l’acompanya en forma regular per mantenir el nivell d’atenció i cooperació amb el cavall. L’edat del cavall ha de ser major a vuit anys. En el cas dels mascles ha d’haver sigut castrat. I si és femella ha d’haver un seguiment dels cicles hormonals d’aquestes. És molt important saber que aquesta pràctica no es pot fer amb ponys.
El cavall posa al nostre abast uns trets específics que conformen la base per a la utilització de l’equitació com a teràpia, que són els següents:
1) Transmet calor corporal al cos del genet.
La calor corporal del cavall és de 38º podent arribar fins a 38,8º quan està en moviment, això ajuda a distendre i relaxar la musculatura i els lligaments, i a estimular la sensopercepció tàctil. Sovint en les teràpies eqüestres i en l'equitació terapèutica es munta sense sella, a pèl, i això transmet la calor del dors i de l’abdomen del cavall al cinturó pèlvic i els membres inferiors del genet. L’augment de la temperatura corporal del cavall ajuda a la relaxació dels abductors, els músculs de la cuixa i els glutis. S’ha comprovat que l’efecte distensor dels abductors es manté fins i tot, fins a 6 hores després d’una sessió.
En usuaris amb psicopatologia, el cavall pot evocar experiències de regressió que poden ajudar a alliberar traumes antics i bloqueigs psíquics. La calor corporal i el moviment suau i rítmic provoca una sensació de balanceig que pot generar sentiments de seguretat, amor i protecció, i també pot ajudar a reconstruir l’autoconfiança i l’autoacceptació. L’efecte balancí de la munta a cavall dóna la possibilitat d’utilitzar les teràpies eqüestres en l’estimulació precoç, ajudant a accelerar el desenvolupament físic i psíquic del beneficiari.
2) Transmet impulsos rítmics del dors del cavall al cos del genet.
El cavall transmet per mitjà del seu dors, impulsos rítmics al cinturó pèlvic, la columna vertebral i als membres inferiors del genet. Al caminar al pas, es transmeten de 90 a 110 impulsos per minut a la pelvis del genet; al trot augmenta la quantitat i la intensitat. Els impulsos els provoquen el músculs lumbars i ventrals del cavall, que es contrauen i distenen alternament de forma rítmica i regular al pas i al trot. Els impulsos fisiològics es propaguen cap a dalt pel mig de la columna vertebral fins al cap, provocant reaccions d’equilibri i redreçament del tronc.
La resposta dinàmica del genet als impulsos fisiològics emesos és un acte de coordinació fina del tronc i del cap, bon entrenament de la coordinació psicomotriu d’ambdues parts del cos sense utilitzar les cames; així s’aconsegueix l’estabilització dinàmica d’aquestes parts, el que constitueix la base per l’execució de la marxa independent. Els impulsos rítmics, també es transmeten a les cames del genet i provoquen un relaxament del abductors i el lligaments pèlvics. Els impulsos rebuts estimulen l’erecció de la columna vertebral enfortint el músculs dorsal i abdominals.
La percepció corporal dels impulsos rítmics i regulars provoca en el genet tot un seguit d’experiències psicosensorials que s’aprofiten en l’àrea psicològica i psiquiàtrica. La sensació de deixar-se moure i poder avançar sense aplicar una acció pròpia, podria ser un factor clau en la relaxació psíquica i en la reconstrucció de la confiança primària en sí mateix i en el món que envolta al beneficiari.
El moviment rítmic del cavall pot ajudar a restablir el llaç invisible amb el propi ritme intern (bioritme), el que provocarà una nova harmonia psíquica amb sí mateix i amb l’entorn. Els tres aires del cavall amb el seu ritme diferent (pas: 4 temps; trot: 2 temps; galop: 3 temps), s’aprofiten per induir estats psíquics diferents, ja siguin de relaxació o d’animació.
3) Transmet un patró de locomoció tridimensional equivalent al patró fisiològic de la marxa humana.
El patró fisiològic de la marxa humana que l'usuari realitza durant la munta es grava al cervell i amb el temps s’automatitza, el que possibilita la seva transferència a la marxa pedestre. El patró de la marxa del cavall és molt semblant a la de l’ésser humà. Aquest patró fisiològic tridimensional transmès pel moviment del dors del cavall l’utilitza l’ésser humà durant la marxa, per tant, la teràpia assistida amb cavalls adquireix una gran importància per persones amb disfuncions de locomoció.
El propòsit és gravar i automatitzar el patró fisiològic de la marxa, restablir la flexibilitat i l’elasticitat als lligaments pèlvics, dissoldre contractures musculars i propiciar un equilibri dinàmic del tronc i del cap vers la seva estabilització.
La sensació d’avançar, caminar o córrer cap endavant, directe, sense obstacles, que proporciona el cavall pot exercir una forta influència positiva sobre un estat psíquic depressiu i angoixat. Quan l'usuari aconsegueix adaptar-se al moviment del cavall sent que pot confiar en l’ impuls cap endavant recuperant la confiança en sí mateix i en el seu entorn.
La teràpia eqüestre es realitza en íntim contacte amb el cavall. L’animal domèstic exhibeix característiques molt positives en el tracte amb l’humà, com és la falta total de reaccions venjatives o rancoroses; l’animal permet i busca el contacte corporal amb l’humà, entén sense paraules, s’expressa amb gestos clars i directes, mai rebutja al que s’hi apropa amablement i no coneix la compassió, fet que fa que tingui un comportament natural com qualsevol persona.
El tracte amb els animals adquireix també una gran importància en l’àrea pedagògica perquè desenvolupa en l’ésser humà qualitats sociointegratives com la comunicació anàloga (no verbal), tolerància, paciència i sentit de la responsabilitat.
Pel que fa als professionals que intervenen en les teràpies eqüestres, podem parlar d'un grup multidisciplinar molt ampli. Les necessitats de cada usuari determinen quins professionals s'han de fer responsables de les teràpies, i per tant, del seguiment de cadascuna de les sessions.
Actualment, per poder practicar la teràpia assistida amb cavalls es necessiten diferents professionals:
• Fisioteràpia i Teràpia Ocupacional: aquests professionals poden treballar a les teràpies assistides amb cavalls atenent a persones que presentin problemàtiques físiques lleus (treballant l’equinoteràpia), o amb problemàtiques greus (si es treballa la hipoteràpia).
Els objectius d’aquests professionals es basen en l’àrea psicomotriu i la rehabilitació física.
Les seves funcions dintre l’equip de treball són:
- Planificar i dissenyar exercicis dins de l’àrea de la rehabilitació física.
- Dissenyar les adaptacions del material.
- Col·laborar amb els diferents professionals que també intervenen al
procés.
• Psicologia: amb aquesta formació els professionals poden treballar en l’equitació terapèutica atenent a persones amb discapacitats psíquiques, o persones amb problemes d’inserció social i laboral, problemes emocionals, d’atenció i cognitius.
Aquests professionals centren els seus objectius a l’àrea relacional, emocional i cognitiva.
Les seves funcions dintre l’equip de treball són:
- Elaborar mètodes de treball.
- Dissenyar un seguiment exclusiu per cada beneficiari.
- Plantejar uns objectius per assolir.
- Poder establir relacions afectives amb els usuaris.
- Treballar amb cohesió, juntament, amb tots els professionals que portin els diferents casos.
• Educació Especial i Pedagogia: aquests professionals poden treballar en l’equitació terapèutica atenent a persones amb problemes d’aprenentatge, retard mental, problemes d’atenció, problemes de salut mental, una infància amb problemàtiques socials i deficiències sensorials.
Els objectius d’aquests o aquestes professionals es basen en l’àrea de l’estimulació de l’aprenentatge i l’àrea cognitiva.
Les seves funcions dintre l’equip de treball:
- Elaborar planificacions didàctiques.
- Establir diferents objectius a les diferents àrees de l’aprenentatge.
- Dissenyar les sessions adaptant-se a les diferents discapacitats dels
alumnes.
-Col·laborar amb els diferents professionals que també participen en el
procés de l’estimulació dels usuaris.
Professionals del món de l’equitació: poden realitzar un bon treball amb persones que tenen una intel·ligència límit (border-line), problemes sensorials (es treballa bàsicament amb cecs) i problemes socials.
Els objectius d’aquests professionals se centren en la millora dels seus/seves usuaris. Si aquests o aquestes professionals no tenen cap altre tipus de formació addicional hauran de treballar conjuntament amb qualsevol dels/de les altres tipus de professionals ja esmentats.
Les seves funcions dintre l’equip de treball són:
- Adaptar els diferents cavalls per les sessions de teràpies assistides amb cavalls.
- Integrar els alumnes de l’equitació terapèutica amb classes normalitzades.
- Treballar conjuntament amb els diferents professionals que també intervenen amb el procés d’estimulació dels alumnes.
També existeixen altres professions que tenen el seu paper dins de les teràpies assistides amb cavalls:
- Educació social – Treballador social (treballen amb persones amb risc social, drogodependències, disminucions psíquiques...).
- Medicina (els metges també poden intervenir en el procés d’hipoteràpia).
- Logopèdia (intervenen amb els usuaris amb problemes de comunicació i llenguatge).
2.3.2. A QUI VA ADREÇADA?
La teràpia assistida amb cavalls va adreçada a les persones afectades per:
• Patologies neurològiques.
• Paràlisi cerebral.
• Esclerosis múltiple.
• Espina bífida.
• Patologies ortopèdiques i quirúrgiques.
• Autisme.
• Síndrome de Down.
• Traumatismes cerebrals.
• Distròfia muscular.
• Conductes caracterials.
• Malalties neurodegeneratives.
• Malalties traumatològiques.
• Anorèxia.
• Bulímia.
• Lesions cerebrals i medul·lars.
• Malatia de Parkinson.
• Post-polio.
• Hiperactivitat.
Amb les teràpies assistides amb cavalls, com a activitats complementàries d'altres modalitats de teràpies físiques i psicològiques, s'han obtingut excel·lents resultats. Són aplicables tant en nens, adolescents com en adults.
Però em de tenir present que la rehabilitació eqüestre és una teràpia que mobilitza el sistema articular-muscular. També cal tenir en compte que la teràpia a cavall comporta un cert risc pel fet de treballar amb un animal d'aquestes característiques i, tot i treballar amb el màxim de precaucions, pot ser que es produeixi un moviment brusc o incontrolat o fins i tot una caiguda. Per això, la rehabilitació eqüestre està contraindicada en certes patologies.
Alguns dels casos en que no es recomanable aquesta teràpia són els següents:
• Deficiència mental profunda.
• Osteoporosis.
• Hèrnia discal.
• Cardiopaties congènites.
• Luxació dels malucs.
• Artrosis.
• Fissures.
• Estats epilèptics
• Fractures simples.
• Glaucoma.
• Insuficiència cardíaca.
• Escoliosi de les de 40º.
• Hemofília.
La teràpia s'ha de suspendre temporalment en casos de :
• Commoció cerebral.
• Fractura de clavícula.
• Hèrnia engonal.
• Trencament de meniscs.
• Esquinços.
• Tendinitis.
• Dislocacions.
2.4. TÈCNIQUES / MODALITATS / DISCIPLINES DE LES TERÀPIES EQÜESTRES
Hi ha quatre tipus de teràpies assistides amb cavalls, depenent de la discapacitat i les problemàtiques del beneficiari. A través de les teràpies assistides amb cavalls existeixen diferents modalitats per la millora dels usuaris com l’Hipoteràpia, l’Equinoteràpia (Equitació Terapèutica), l’Equitació Adaptada i el Volteig Psicopedagògic.
EQUINOTERÀPIA:
En aquesta modalitat la persona que la practica té un cert grau d’autonomia que li permet dur a terme algunes accions sobre del cavall. Són usuaris amb alguna disminució física o psíquica però en tot moment són capaços d’entendre i executar les ordres de l’educador. En aquest tipus de teràpia
assistida amb cavalls també s’inclouen usuaris que la duen a terme per una reintegració social.
Abans de muntar a cavall el beneficiari ha de tenir cura de l’animal i preparar-lo per l’activitat.
Els professionals que supervisen l’activitat en tot moment estan formats en l’equitació terapèutica encara que siguin psicòlegs, educadors, professors d’equitació, fisioterapeutes, logopedes...
HIPOTERÀPIA:
Tècnica de rehabilitació que té com a eina el moviment del cavall al pas (ni el trot ni el galop). Va adreçada a gent amb alguna discapacitat física, psíquica i de conducta. El beneficiari no pot tenir el control del cavall. Només gaudeix del moviment. Es parla d’hipoteràpia quan la discapacitat física i/o psicològica de l’individu és total i, en aquest cas, no pot fer cap tipus d’activitat sobre el cavall. Aquesta teràpia serveix perquè aquests usuaris incapacitats, gràcies al simple pas del cavall, posin en moviment parts del cos que degut a les seves incapacitats físiques i/o psíquiques no podien moure per si mateixos. Quan una persona està sobre el cavall, indirectament, gràcies al seu trot, està reben una sèrie d’estímuls iguals als que rebria si estigués caminant. Això permet un redreçament raquidi i, llavors, fa que parts del cos, com la columna i altres, s’estimulin i es pugui millorar l’equilibri del beneficiant, el to muscular...
Aquests tipus de genets necessiten ajuda de diversos professionals com; un professional de l’equitació, un professional de l’hipoteràpia per dirigir la sessió (si els problemes són psíquics els professionals són del món de la salut mental o bé de l’educació. Si els problemes són físics es necessita un fisioterapeuta com a professional). A les sessions també es necessiten un o dos acompanyants laterals, ja que el beneficiari en molts casos no controla el seu propi equilibri.
En el cas de la hipoteràpia el moviment del cavall és el responsable de la millora del beneficiari, gràcies a tres lleis fonamentals: abducció*-adducció**, extensió-flexió i rotació intero-extero.
Primer moviment:
Abducció- Adducció: El beneficiari s’haurà de muntar sobre la creu del cavall (és el lloc on s’ajunten el coll amb l’esquena del cavall) on la columna de l’animal és més alta. En el moment que el cavall comença la marxa, desplaça les seves extremitats anteriors fent que els seus músculs lumbars s’elevin en forma vertical. Gràcies això l'usuari s’eleva verticalment separant-se del llom del cavall en uns 4 cm. El genet, a l’intentar resistir aquesta força amb la seva pelvis, farà moviments laterals entre 8 i 9 cm, fent balancejar al beneficiari. Amb això també es provoca un moviment de 15o al sacre. Tot això significa que la pelvis aconsegueix una obertura i tancament. És a dir: hem aconseguit un moviment abducció- adducció.
Segon moviment:
Extensió- Flexió: Al desplaçar-se els membres anteriors, el cavall simultàniament mou els posteriors, traspassant el seu punt de gravetat i fent moure, també, el de l'usuari, de tal forma que s’aconsegueix un avanç horitzontal. La pelvis del beneficiari s’extén i recull un moviment cap endavant i cap endarrere amb el qual s’aconsegueix l’extensió i flexió de la pelvis.
Tercer moviment:
Rotació Intero–Extero: A l’avançar i reunir les extremitats anteriors i posteriors del cavall, els músculs del ventre del cavall fan un moviment d’acordió (contracció i extensió), al qual l'usuari respon amb un moviment de rotació d’uns 20o, i l’eix d’aquest serà la columna. En aquest moviment circular es donen extensions internes i externes tant en la pelvis com en els caps dels fèmurs.
Al iniciar-se aquest moviment tridimensional s’estimulen les dues primeres vèrtebres superiors de la columna, que estan especialitzades per dotar el cap amb una gamma de moviments.
En el tercer moviment el control Anticipador del cap del beneficiari s’activa, provocant així la correcció de la postura, desencadenant els senyals de Referència i els senyals d’Error, que serviran per mantenir la postura i l’equilibri correctes.
Aquests tres moviments d’abducció-adducció, extensió-flexió i rotació intero-extero són els mateixos que fa l’ésser humà al caminar. Per això practicant la hipoteràpia el cervell del beneficiari
rep la informació que li servirà de Control de Referència (potser perquè aquest abans caminava i ara no pot, o bé perquè mai ha caminat) però en el seu codi genètic està la informació per fer-ho i el cavall serveix per reactivar aquesta informació.
Quan l'usuari perd l’equilibri o es perd la postura correcta, el cervell haurà rebut la senyal d’Error que li permetrà corregir la situació.
La hipoteràpia és una de les àrees de tractament de la fisioteràpia que ha de ser prescrita per un metge.
Les sessions es realitzen de forma individualitzada i es treballa principalment a nivell físic.
L’avanç terapèutic permet, a vegades, canviar de l’hipoteràpia a l’equinoteràpia.
EQUITACIÓ ADAPTADA:
En aquesta modalitat el beneficiari practica l’equitació com a esport o com una opció lúdica degut a la seva discapacitat física o funcional necessiten una sèrie d’adaptacions per muntar a cavall. Són individus amb discapacitats físiques, però tot i això poden arribar a competir ja que tenen un alt nivell d’equitació.
Els professionals que s’encarreguen de dur a terme l’activitat i/o entrenament són en la seva majoria professors d’equitació, fisioterapeutes, terapeutes especials...
Permet la integració plena a la vida esportiva i social.
VOLTEIG PSICOPEDAGÒGIC:
El volteig és la realització d’exercicis gimnàstics sobre el cavall. En aquesta activitat l'usuari no pateix cap discapacitat greu.
Aquesta activitat és realitzada per un monitor d’equitació terapèutica, sota la supervisió d’un psicòleg o un pedagog. Aquestes activitats es realitzen durant l’escalfament del cavall. Es realitzen amb el monitor a una certa distància del cavall, però aquest sempre l’està subjectant amb una corda. Aquest fet d’estar a uns metres de l’usuari, li transmet una certa llibertat i confiança. Primer es comença amb el pas, però si el beneficiari va millorant es pot arribar, fins i tot, al galop.
Per una altra part també pot servir com una iniciació a l’equitació. Els objectius de l’activitat són nens i adolescents amb problemes d’aprenentatge, amb problemes psicològics, problemes sensorials, problemes mínims motors.
Totes aquestes activitats, en general, segueixen les pautes que marca el mètode Bobath. Aquesta és una tècnica segura amb un rigor científic, i per tant dóna garanties d’un millor resultat.
2.5. SEQÜÈNCIA DE LA TERÀPIA
1) Entrevista amb el malalt, els familiars o tutors legals de l'usuari.
2) Estudi d'informes mèdics i fisioterapèutics aportats.
3) Avaluació per part dels equinoterapeutes per determinar l'afectació del beneficiari i la disciplina que pot portar a terme.
4) Desenvolupament d'un pla de treball individualitzat que evolucionarà segons els objectius aconseguits.
5) Plantejament d'objectius generals i específics adients a les característiques de cada persona, les seves habilitats i necessitats.
6) Avaluacions i controls periòdics (millores, progressos, etc...) dels que s'informa a pares o tutors.
2.6. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:
Les sessions de teràpia amb cavalls són molt pautades i sempre es desenvolupen seguint una sèrie de passos que fan que el beneficiari guanyi protagonisme i es senti important en el transcurs de la sessió.
Aquests passos són:
1) Respatllar el cavall. Als cavalls els encanta rebolcar-se i restregar-se pel terra. Per això, és important que el cavall estigui net abans de que comencem a interactuar amb ell i pujar als seus lloms.
2) Equipar el cavall. Un cop l'animal està net, toca equipar-lo amb un o varis suadors, un cinchuelo amb anses i unes regnes per si el beneficiari ha de guiar el cavall en algun dels exercisis que vindran a continuació.
3) Inici de les activitats. Segons el tipus d'usuari amb que es tracta, realitzarem unes activitats o unes altres, sempre orientant-les cap als objectius que ens em establert. S'acostumen a treballar activitats que ens poden resultar molt bàsiques i senzilles però que són molt efectives i ajuden notablement als usuaris.
En cadascun dels passos que he anomenat, es realitzen jocs per tal d'evitar la monotonia i l'avorriment de l'usuari. D'aquesta manera tot resulta més divertit, i tant tècnics com usuaris s'ho prenen tot amb més ganes.
2.7. BENEFICIS
Com tota TAA, les teràpies eqüestres proporcionen un seguit de beneficis a tots aquells que les practiquen. Són els següents:
• És un mètode que fa possible l'enfortiment dels músculs, restaurant la mobilitat que han perdut amb el temps.
• Millora l'equilibri i la coordinació.
• Ajuda a resoldre problemes emocionals en les persones. Els ajuda en el domini adequat d'impulsos agressius, augmenta la seva autoconfiança, autoestima, la capacitat d'adaptació, cooperació i el sentit de responsabilitat; enforteix l'atenció i concentració mental, així com la capacitat de comunicació.
• Els canvis i efectes es noten en molt poc temps.
• El fet de tenir el domini sobre el cavall els fa sentir més decidits, a més de gaudir.
• Produeix canvis tant en persones amb discapacitat com en persones que no tenen cap afecció.
• La teràpia es realitza en un lloc obert, natural; on es poden percebre un ventall de sensacions sonores, tàctils i visuals, molt afavoridores per a qui realitza la teràpia.
